Tot fent ruta amb Vicent

(Autor: Benigne Ríos)

(Autor: Benigne Ríos)

 

Us adjuntem una crònica de Maria Remei Barberà, amb fotografies de Benigne Rios, sobre la Ruta Literària Vicent Andrés Estellés, celebrada el passat dissabte 23 de novembre:

 

Ens vam anar trobant davant de l’Antic Ajuntament, al carrer Major. Era un matí de dissabte de novembre: feia sol i una mica de vent, bastant gelat. Ens van repartir uns fulls, grapats, amb indicacions sobre els llocs que visitaríem i els textos que s’hi llegirien. De sobte, els presents vam notar una forta olor de pa acabat de sortir del forn, aquell tan cruixent, i ens vam mirar entre nosaltres: la ruta va començar amb la presència d’algú que no apareixia a les llistes…

 

Davant la Seu

Espere com la pedra. Perquè la pedra espera.
La pedra rep els dies com la terra la pluja.
¡I espere com la pedra! Un dia, un altre dia
qualsevol, ella, jo…

(La pedra té un no sé
de ca, dolç i sense amo. La pedra mira amunt,
com el ca vora l’home).
Tu devalles amb l’aigua
de la pluja a la pedra; la forades, i en clots
mínims, dies i dies, van a beure els ocells.

(Aquest vespre és una altra catedral imponent).

 

Al cap d’una estona ens acollia el Claustre de la Catedral, tots en rotllana al voltant del capitell que atreu més visitants: el de la processó de les rates.Tothom escoltava com l’astúcia d’un gat espavilat es cruspia la ingenuïtat d’una colla de rosegadors. De sobte, algú es va apropar al capitell i va acaronar aquella pedra rugosa, llaurada pel pas del temps; algú acostumat a acaronar la crosta dels pans a primera hora del matí, al forn de casa seua…

 

El capitell on duien a enterrar una rata,
l’antecedent remot, diríem, de Walt Disney,
si no hi hagués, també, els sermons, ameníssims,
de sant Vicent Ferrer o algun text d’Eiximenis,
una moralitat que buscava en les bèsties
una exemplaritat distretament exempta.

 

(Autor: Benigne Ríos)

(Autor: Benigne Ríos)

 

Velles històries de mites antics ressonaren a les nostres orelles al Pretori, davant el sarcòfag d’Hipòlit. Les quatre cares del monument funerari, com les pàgines d’un llibre obert, ens van retornar la veu del poeta sense saber que ell també havia pujat aquelles escales, amb nosaltres, entre nosaltres. Els nostres ulls no podien veure, però, aquells altres que tantes vegades havien contemplat el color de pa, que és el de la pedra, que és el de Tarragona…

 

I això entre altres vestigis: el sarcòfagd’Hipòlit,

la tenebrosa història relatada entre pàmpols

i cérvols de pedra que té color de pa…

 

(Autor: Benigne Rios).

(Autor: Benigne Rios).

 

Gairebé a l’hora de dinar vam entrar al recinte de l’Amfiteatre, vora la mar acollidora, amb l’església de Santa Maria del Miracle als nostres peus, allà a l’arena on havien lluitat els gladiadors, on van morir Fructuós, Auguri i Eulogi. Durant tota la ruta literària, ningú no es va adonar de la seva presència però l’autor d’aquells versos que ens havien llegit va estar entre nosaltres i la seva obra ens va deixar un bon gust de boca, com quan mossegues una cruixent llesca de pa…

 

Santa Maria del Miracle

abandonada vora el mar,

al mig del cercle de les ales

de les gavines o el passat.

Santa Maria del Miracle,

ones i segles, vénen, van,

des de Mallorca a Tarragona

i vers la veu des de la sang.

 

Text: Maria Remei Barberà

Fotografies: Benigne Rios

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Estàndard

Fotos de la xerrada de Vicent Salvador

L'acte va comptar amb la participació d'unes quaranta persones (Foto: Joan Magí).

L’acte va comptar amb la participació d’unes quaranta persones (Foto: Joan Magí).

Compartim les fotografies que féu Joan Magí a la conferència de Vicent Salvador, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, sobre els vincles entre el poeta Vicent Andrés Estellés i Tarragona, que es va celebrar el passat dimarts 12 de novembre a la seu de Cultura de la Generalitat de Catalunya (major, 14). L’escriptor Magí Sunyer va ser l’encarregat de presentar el ponent,  que durant la seva intervenció va llegir poemes estellesians inèdits que fan referència a la ciutat. També van pronunciar unes paraules, al començament de l’acte, Jordi Agràs, responsable dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, i Rosa Maria Codines, presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, entitat organitzadora de la xerrada.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estàndard

Vicent Andrés Estellés, el fill agraït d’un forner

Imatge de la pàgina 260 del llibre de llengua i literatura catalanes de primer d'ESO de l'Editorial Casals.

Imatge de la pàgina 260 del llibre de llengua i literatura catalanes de primer d’ESO de l’Editorial Casals (Foto: Maria Remei Barberà).

Tant de bo els nostres alumnes coneguin Vicent Andrés Estellés perquè és un autor que té coses a dir per a tots els públics.

Com a mostra, un trosset de la pàgina 260 del llibre de llengua i literatura catalanes de primer d’ESO de l’editorial Casals: són els primers versos del poema V d’Horacianes 1963-1970, on el poeta agraeix al seu pare la formació que li va donar.

Estellés, fill d’un forner, va saber amassar i donar forma a les paraules i és un dels grans poetes del segle XX.

MARIA REMEI BARBERÀ

Estàndard

Presentació de l’Any Estellés

Foto: Teresa León.

Foto: Teresa León.

Us adjuntem un seguit de fotografies que ens han facilitat Teresa León i Enric Garcia sobre la presentació de l’Any Estellés que se celebrà a l’Antiga Audiència el passat dissabte 8 de novembre. L’acte, al qual van assistir una trentena de persones, va comptar amb les intervencions de la regidora de Cultura, Begoña Floría, i la presidenta de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), Anna Gispert. També vam aprofitar l’avinentesa per veure el documental “Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances” que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha coproduït enguany amb Radio Televisió Valenciana (RTVV).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estàndard

Tarragona estellesiana

Compartim els versos que ha bastit el tarragoní Xavier Magrinyà, estudiant de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per commemorar l’Any Estellés a Tarragona. Es tracta de la primera col·laboració en aquest bloc  que tot just encetem, i que esperem que aquests dies gaudeixi de molta vida gràcies a les vostres creacions (textos, fotografies, vídeos,etc.), que estarem encantats de publicar.

Tarragona estellesiana, de Xavier Magrinyà

Enguany, la nostra ciutat

ret un sentit homenatge

a un humil personatge

que en lletres era versat.

De Tarragona, enamorat,

uns poemes escrigué,

el mestre burjassoter,

entre núpcies i visites

a la ciutat, tantes cites

que ell aquí sempre tingué.

 

El novembre literari

és ple de lletres de confort

del 20è l’aniversari

d’Estellés, la seva mort.

Estàndard