L’Any Estellés a Tarragona

Imatge corporativa de l'Any Estellés a Tarragona, dissenyada per Edu Polo.

Imatge corporativa de l’Any Estellés a Tarragona, dissenyada per Edu Polo.

Aquesta setmana us adjuntem l’article que Anna Gispert Magarolas va elaborar amb motiu de l’Any Estellés a Tarragona, i que fou publicat a diversos mitjans de comunicació. Ens servirà per repassar totes les activitats dutes a terme durant tot el mes de novembre.

D’ençà que el 2009 vam treballar a classe de literatura Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià més important del segle XX, mai no m’hauria imaginat que el 2013, a Tarragona, li estaríem fent un particular homenatge. I és que les coses són com són i gràcies a un seguit d’entitats tarragonines que teixeixen complicitats,la ciutat viurà un homenatge al poeta de Burjassot el mes de novembre dins el marc de la Tardor dedicada a les lletres.

 

El primer reclam del poeta apareixerà el dia 8 de novembre, amb l’Exposició que ha preparat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per commemorar l’Any Estellés, en escaure’s els vint anys de la seva mort. Desplegables, llibres, poemes musicats i el DVD, “Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances”, enregistrat expressament per a l’ocasió, s’exposaran a la nostra ciutat amb l’afany d’apropar el poeta, proletari de la paraula, al públic interessat.

 

Desvetllar per als tarragonins els vincles d’Estellés i la ciutat, és un dels grans reptes dels organitzadors. Per aquest motiu, hem convidat un especialista en l’obra, perquè ens en faci el perfil i descobreixi quins han estat els punts de contacte amb Tarragona. El poeta, periodista de Las Provinciases vinculà a Tàrraco per causes diverses: des del viatge de noces a la Setmana Cultural Valenciana —que s’esdevingué el febrer de 1974 amb la col·laboració de Jaume Vidal Alcover entre d’altres—, o el 1979, quan va rebre un merescut homenatge després de ser nomenat Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, en són alguns exemples. I mostra d’aquests lligams és l’aparició del primer llibre d’Estellés l’any 1953, Ciutat a cau d’orella, amb clares referències tarragonines: el Claustre de la Catedral, Santa Maria del Miracle o el Museu Arqueològic exemplifiquen els magnífics espais patrimonials de la ciutat que el captivaren.

 

Amb una obra molt extensa, majoritàriament poètica, Estellés ha estat un referent per a moltes generacions, a través de poemes musicats per l’enyorat Ovidi Montllor, com “Els amants”, recordat en moltes cerimònies de casament, passant pel conegudíssim “M’aclame a tu” —tornada inclosa avui dia als telèfons mòbils— o “M’he estimat molt la vida” interpretada per Mirna, un exemple de vitalitat i d’amor per la quotidianitat que fa que valorem el detall més petit del dia a dia. Una de les activitats més originals d’aquest projecte Estellés a Tarragona l’estan organitzant joves tarragonins de diferents grups de teatre que interactuaran a partir de l’obra poètica.

 

Les línies temàtiques bàsiques de la poesia de Vicent Andrés Estellés recorren els apartats més diversos. Des de la poesia civil, amb el clàssic i ja conegut exemple d’Assumiràs la veu d’un poblela poesia de la quotidianitat: Res no m’agrada tant; la poesia existencial Diran de mi: fou un obscur poeta, fins a la poesia imaginativa Amb la dignitat amarga dels pobres.

 

D’actualitat ben roent, els versos d’Estellés rememoren la lluita diària i el combat social tan necessari per tirar endavant; recordem aquells versos tan frescos i vigents que diuen: “[…] de tot açò, només val aquell mot ardent escrit al segon vers. No cal que el rellegiu. És aquest: llibertat”.

 

Fill de forner, poeta del carrer, l’Ausiàs March del segle XX —com alguns estudiosos l’anomenen— té un estil que arriba a tothom perquè és un escriptor compromès que estima el poble, que ha viscut la guerra i la postguerra.

Per seguir les seves petjades, desgranarem delicadament la seva obra per oferir al lector, oïdor i públic en general, diverses maneres d’endinsar-nos en l’essència estellesiana a través de vermuts poètics, clubs de lectura, rutes literàries… tot plegat gràcies a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, a la Biblioteca Pública de Tarragona, al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), al Departament de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, a l’Escola de Lletres, als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, a Òmnium Cultural del Tarragonès, a l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes) i als grups de teatre jove: Histrionis, Seven6, Tornavís i Vis de Vanadi, entitats que ho faran possible i, sobretot, gràcies a un escriptor que s’interessà per la nostra ciutat i la nostra gent.

 

Text: Anna Gispert Magarolas

Anuncis
Estàndard

Fotos de la interacció teatral

Us presentem una selecció de fotografies d’Albert García Rué sobre la interacció teatral estellesiana que el passat diumenge 17 de novembre van realitzar els grups de teatre jove Histrionis, Seven6, Tornavís i Vis de Vanadi al Claustre del Seminari de Tarragona. Esperem que us agradin!

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estàndard

Tot fent ruta amb Vicent

(Autor: Benigne Ríos)

(Autor: Benigne Ríos)

 

Us adjuntem una crònica de Maria Remei Barberà, amb fotografies de Benigne Rios, sobre la Ruta Literària Vicent Andrés Estellés, celebrada el passat dissabte 23 de novembre:

 

Ens vam anar trobant davant de l’Antic Ajuntament, al carrer Major. Era un matí de dissabte de novembre: feia sol i una mica de vent, bastant gelat. Ens van repartir uns fulls, grapats, amb indicacions sobre els llocs que visitaríem i els textos que s’hi llegirien. De sobte, els presents vam notar una forta olor de pa acabat de sortir del forn, aquell tan cruixent, i ens vam mirar entre nosaltres: la ruta va començar amb la presència d’algú que no apareixia a les llistes…

 

Davant la Seu

Espere com la pedra. Perquè la pedra espera.
La pedra rep els dies com la terra la pluja.
¡I espere com la pedra! Un dia, un altre dia
qualsevol, ella, jo…

(La pedra té un no sé
de ca, dolç i sense amo. La pedra mira amunt,
com el ca vora l’home).
Tu devalles amb l’aigua
de la pluja a la pedra; la forades, i en clots
mínims, dies i dies, van a beure els ocells.

(Aquest vespre és una altra catedral imponent).

 

Al cap d’una estona ens acollia el Claustre de la Catedral, tots en rotllana al voltant del capitell que atreu més visitants: el de la processó de les rates.Tothom escoltava com l’astúcia d’un gat espavilat es cruspia la ingenuïtat d’una colla de rosegadors. De sobte, algú es va apropar al capitell i va acaronar aquella pedra rugosa, llaurada pel pas del temps; algú acostumat a acaronar la crosta dels pans a primera hora del matí, al forn de casa seua…

 

El capitell on duien a enterrar una rata,
l’antecedent remot, diríem, de Walt Disney,
si no hi hagués, també, els sermons, ameníssims,
de sant Vicent Ferrer o algun text d’Eiximenis,
una moralitat que buscava en les bèsties
una exemplaritat distretament exempta.

 

(Autor: Benigne Ríos)

(Autor: Benigne Ríos)

 

Velles històries de mites antics ressonaren a les nostres orelles al Pretori, davant el sarcòfag d’Hipòlit. Les quatre cares del monument funerari, com les pàgines d’un llibre obert, ens van retornar la veu del poeta sense saber que ell també havia pujat aquelles escales, amb nosaltres, entre nosaltres. Els nostres ulls no podien veure, però, aquells altres que tantes vegades havien contemplat el color de pa, que és el de la pedra, que és el de Tarragona…

 

I això entre altres vestigis: el sarcòfagd’Hipòlit,

la tenebrosa història relatada entre pàmpols

i cérvols de pedra que té color de pa…

 

(Autor: Benigne Rios).

(Autor: Benigne Rios).

 

Gairebé a l’hora de dinar vam entrar al recinte de l’Amfiteatre, vora la mar acollidora, amb l’església de Santa Maria del Miracle als nostres peus, allà a l’arena on havien lluitat els gladiadors, on van morir Fructuós, Auguri i Eulogi. Durant tota la ruta literària, ningú no es va adonar de la seva presència però l’autor d’aquells versos que ens havien llegit va estar entre nosaltres i la seva obra ens va deixar un bon gust de boca, com quan mossegues una cruixent llesca de pa…

 

Santa Maria del Miracle

abandonada vora el mar,

al mig del cercle de les ales

de les gavines o el passat.

Santa Maria del Miracle,

ones i segles, vénen, van,

des de Mallorca a Tarragona

i vers la veu des de la sang.

 

Text: Maria Remei Barberà

Fotografies: Benigne Rios

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estàndard

La Tarragona d’Estellés

El ponent de la conferència, Vicent Salvador, presentat per l'escriptor Magí Sunyer (Autoria de la foto: Joan Magí).

El ponent de la conferència, Vicent Salvador, presentat per l’escriptor Magí Sunyer (Foto: Joan Magí).

Us adjuntem una crònica del periodista Xavier Brotons sobre la conferència “La relació del poeta amb la ciutat de Tarragona”, de Vicent Salvador, celebrada el passat 12 de novembre:

La Tarragona que Vicent Andrés Estellés recull en els seus poemes no és purament descriptiva, sinó poetitzada: Estellés sovint projecta el seu món interior a través de la contemplació o remembrament d’un paisatge tarragoní, “hi transfereix la seua il·lusió interior”, com va escriure Joan Fuster. 

 

Vicent Salvador, poeta i professor de la Universitat Jaume I de Castelló (Foto: Joan Magí).

Vicent Salvador, poeta i professor de la Universitat Jaume I de Castelló (Foto: Joan Magí).

Aquesta va ser una de les dues idees que més em van agradar de la brillant conferència que Vicent Salvador –poeta, professor de la Universitat Jaume I (Castelló) i responsable de l’edició crítica de les obres completes de Vicent Andrés Estellés, encara en procés d’elaboració— va dictar dimarts passat a la Sala d’actes del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona dins els actes de l’Any Estellés a la nostra ciutat.

 

L’altra va ser la de la “conversió” que el poeta de Burjassot va experimentar quan va visitar Tarragona per primera vegada, l’any 1952, una conversió en dos sentits: literària i ideològica. De tots és sabut que aquell any Estellés va venir a la nostra ciutat com a periodista del diari valencià Las Provincias a cobrir la notícia del trasllat de les despulles del rei Jaume I de la catedral de Tarragona al monestir de Poblet.

 

El cas és que aquell episodi i el descobriment de la nostra ciutat van impactar profundament Estellés, que a partir d’aquell moment decideix fer del català la seva única llengua d’expressió poètica (anteriorment, havia escrit i publicat obra notable en castellà), alhora que se li desvetlla una consciència de pertinença als Països Catalans –i també de militància—, dins dels quals veia Tarragona precisament com a centre.

 

Fruit de la seva primera experiència tarragonina són les referències a Ciutat a cau d’orella (1953), “un llibre primerenc però molt valuós”, segons Vicent Salvador, en què Tarragona queda associada a la pedra per sempre més en la seva obra i el seu imaginari personal:

 

Davant la Seu

Espere com la pedra. Perquè la pedra espera.
La pedra rep els dies com la terra la pluja.
¡I espere com la pedra! Un dia, un altre dia
qualsevol, ella, jo…

(La pedra té un no sé
de ca, dolç i sense amo. La pedra mira amunt,
com el ca vora l’home).
Tu davalles amb l’aigua
de la pluja a la pedra; la forades, i en clots
mínims, dies i dies, van a beure els ocells.

(Aquest vespre és una altra catedral imponent).

Senyor, tinc l’esperança alerta de la pedra
que us va veure, el Dissabte… Des de llavors, la pedra…

La Resurrecció li va minvar el pes
—ens va minvar el pes. ¡I espere, com la pedra!
Ella espera, com jo. Tots dos, muts, esperem
al vespre de cristall.
Tot és possible, ací.

La pedra i l’home, atònits, com cans que han trobat l’Amo.”

 

El 1955 Vicent Andrés Estellés es casa amb Isabel Lorente: el viatge de noces el fan a la nostra ciutat. A Coral romput el poeta de Burjassot rememora indrets de Tarragona i la primera nit a l’hotel:

 

Els domassos antics
pel passadís en l’ombra, enllà el finestral gòtic.
A la plaça, dessota els porxos, hi ha la font,
la font antiga i bruta, i després els comerços,
els comerços antics i bruts, un carreró,
unes pedres hebrees amb breus inscripcions,
una finestra plena de foscor. Aleshores
buscàvem un camí remorós de xiprers,
el trobàrem molt tard i no el vàrem recórrer;
tornàrem a l’hotel. Fou la primera nit.
(Transcriuria l’
Epístola tarragonina. O bé
l’
Ègloga a Catalunya i molts pocs versos més.)
Per primera vegada vam jaure junts i nus.
Recorde els llençols, blancs. Vàrem ser molt feliços.”

 

Durant la seva conferència, Vicent Salvador va assenyalar tres elements que s’associen a Tarragona en l’obra poètica d’Estellés: la pedra, els xiprers i el claustre de la catedral. Així, llegim a L’inventari clement:

 

Us diria primer l’espectacle del claustre
solemne, al cap al tard, quan avancen els vius
batallons de les ombres tan cautelosament
i acaben instaurant un règim de tenebra,
obert, no obstant, a una política llunar.
La nit, plena de llacs, tota nua, ben púdica.”

 

Un altre poema amb referències a la nostra ciutat és la llarga composició “A mi acorda un dictat” (Manual de conformitats):

 

[…] i en una de les tombes les mans d’un arqueòleg
tragueren d’un muntó de delicada cendra
–com si, intacta, trobassen, entre cuixes de pols,
al cap dels segles, una virginitat incòlume,
un pessic de safrà crema per la catàstrofe
que es desfaria el tacte més comprensiu i amable,
allò que fou grapat d’exasperada molsa—
una nina de vori, articulada –encara
se la pot veure en un museu: és un prodigi
de realisme: té els pits incipients,
i sobre el ventre el trèmul vertigen del melic— […]”

 

Precisament, la famosa nina d’ivori –en la qual, en paraules del professor Salvador, Estellés hi veu una mena de símbol de puresa, de virginitat— dóna títol a un poema segurament inèdit que ha aparegut entre l’ingent arxiu personal del poeta valencià i que Vicent Salvador va llegir per al públic tarragoní.

 

D’altra banda, en la seva exposició, Vicent Salvador va fer veure que, a banda dels poemes estrictament de “temàtica tarragonina”, en altres composicions estellesianes hi ha tot un seguit de referències esporàdiques a la seva experiència tarragonina, com per exemple en un poema en què, en una visió sobtada, al poeta valencià se li apareix el cadàver del rei En Jaume (tema recurrent), o com en la composició “Retrobe les arrels” (del monumental Mural del País Valencià), on diu que va ser a Tarragona on va retrobar la unitat [de la llengua].

 

La xerrada va acabar amb una petita discussió, amb la participació de persones del públic, sobre la identitat de l’“altre Hotel París” a què Estellés fa referència en un poema, en el sentit de si (descartada l’homònima casa de barrets de la Rambla de Barcelona) es tractava del desaparegut establiment hoteler de la Rambla Vella tarragonina, on el poeta valencià es va hostatjar els anys setanta del segle passat en les seves visites a la ciutat.

TEXT: XAVIER BROTONS

FOTOGRAFIES: JOAN MAGÍ

(Foto: Joan Magí).

(Foto: Joan Magí).

Estàndard

Fotos de la xerrada de Vicent Salvador

L'acte va comptar amb la participació d'unes quaranta persones (Foto: Joan Magí).

L’acte va comptar amb la participació d’unes quaranta persones (Foto: Joan Magí).

Compartim les fotografies que féu Joan Magí a la conferència de Vicent Salvador, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, sobre els vincles entre el poeta Vicent Andrés Estellés i Tarragona, que es va celebrar el passat dimarts 12 de novembre a la seu de Cultura de la Generalitat de Catalunya (major, 14). L’escriptor Magí Sunyer va ser l’encarregat de presentar el ponent,  que durant la seva intervenció va llegir poemes estellesians inèdits que fan referència a la ciutat. També van pronunciar unes paraules, al començament de l’acte, Jordi Agràs, responsable dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, i Rosa Maria Codines, presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès, entitat organitzadora de la xerrada.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estàndard

Presentació de l’Any Estellés

Foto: Teresa León.

Foto: Teresa León.

Us adjuntem un seguit de fotografies que ens han facilitat Teresa León i Enric Garcia sobre la presentació de l’Any Estellés que se celebrà a l’Antiga Audiència el passat dissabte 8 de novembre. L’acte, al qual van assistir una trentena de persones, va comptar amb les intervencions de la regidora de Cultura, Begoña Floría, i la presidenta de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), Anna Gispert. També vam aprofitar l’avinentesa per veure el documental “Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i esperances” que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha coproduït enguany amb Radio Televisió Valenciana (RTVV).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Estàndard

Tarragona estellesiana

Compartim els versos que ha bastit el tarragoní Xavier Magrinyà, estudiant de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per commemorar l’Any Estellés a Tarragona. Es tracta de la primera col·laboració en aquest bloc  que tot just encetem, i que esperem que aquests dies gaudeixi de molta vida gràcies a les vostres creacions (textos, fotografies, vídeos,etc.), que estarem encantats de publicar.

Tarragona estellesiana, de Xavier Magrinyà

Enguany, la nostra ciutat

ret un sentit homenatge

a un humil personatge

que en lletres era versat.

De Tarragona, enamorat,

uns poemes escrigué,

el mestre burjassoter,

entre núpcies i visites

a la ciutat, tantes cites

que ell aquí sempre tingué.

 

El novembre literari

és ple de lletres de confort

del 20è l’aniversari

d’Estellés, la seva mort.

Estàndard